Montserrat

 

 
 
L’origen històric del santuari de la Mare de Déu de Montserrat es troba a l'ermita de Santa Maria, que l'any 888 el comte Guifré el Pelós dóna al monestir de Ripoll.
L'any 1025, Oliba, abat de Ripoll i bisbe de Vic, funda un nou monestir al costat de l'ermita de Santa Maria. El petit monestir aviat rep pelegrins i visitants, els quals donen a conèixer entre la gent les narracions dels miracles i prodigis que hi obrava la Mare de Déu.
 
 
El 1409, el monestir de Montserrat es converteix en abadia independent. Entre els anys 1493 i 1835, època de profundes reformes, de creixement i esplendor, Montserrat forma part de la Congregació de Valladolid.
Durant els segles XVII-XVIII, el monestir de Montserrat es converteix en un centre cultural de primer ordre. De l’escola de música de Montserrat sorgeixen compositors importants.
 
 
La Guerra del Francès (1811-1812) i la desamortització de 1835 porten la destrucció i l'abandonament. Però el 1844 s'inicia larestauració de la vida monàstica i l'any 1881, a les Festes de la Coronació de la Imatge de la Mare de Déu, el papa Lleó XIII la proclama Patrona de Catalunya. La Guerra Civil espanyola (1936-1939) significa un nou abandonament del monestir. El Govern de Catalunya, però, preserva Montserrat del saqueig i la destrucció.

En l'actualitat, Montserrat es modernitza per continuar atenent els pelegrins mil anys després de la seva fundació.